L'art rupestre de l'arc mediterrani (1998)

Unesco


Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.

Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.

 

Informació facilitada pel:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 

 

La Cova dels Vilars

Informació de contacte:

 

 

La Cova dels Vilars

Ajuntament d''Os de Balaguer - Carrer la Seda, 26
25610, Os de Balaguer
Web: http://osbalaguer.ddl.net
Email: ajuntament@osbalaguer.ddl.net
973 438004

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Unesco


    L'estació amb pintures rupestres de la Cova dels Vilars es troba situada al terme municipal d'Os de Balaguer (la Noguera), al vessant est de la serra d'Os, en un congost que forma el barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del Segre. Conegudes des de temps abans per un veí d'Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l'any 1973.

    Es tracta d'una balma, formada a la base de les calcàries eocèniques, d'uns 12 metres d'amplada, 8 de profunditat i 3,5 d'alçada orientada a E-SE i a 600 m sobre el nivell del mar. Les pintures es localitzen a dues zones: la paret esquerra de la balma, on s'aprecien el major nombre de representacions, i a la dreta de la porta d'accés que tanca la cova, on les pintures són més difícils d'identificar.

    En total es poden comptabilitzar vint-i-nou figures fetes amb traços simples i tintes planes; els colors emprats són el negre, utilitzat en quatre del total de les representacions conservades, i els vermellosos (vermell, vermell-castany), que predominen sobre els anteriors. En general, podríem classificar el conjunt dins l'estil esquemàtic, amb paral·lels d'aquest mateix estil en altres jaciments de Catalunya; això no obstant, l'existència d'algunes figures que s'acosten més a un realisme o naturalisme estilitzat aporta la idea de diferents moments cronològics d'execució. Dins d'aquest context, una primera interpretació situaria aquestes obres dins de l'edat del Bronze (1800-650 aC), sense precisar més enllà.

    Per la seva situació a la paret exposada al sol i a les tempestes, les pintures han sofert degradacions de tipus natural amb el despreniment de la capa més externa de la roca; d'altra banda, les fogueres dels pastors han produït l'ennegriment de bona part de la superfície. Malgrat això, el conjunt mostra encara un estat de conservació força acceptable. El conjunt forma part de la proposta d'Arte Rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kyoto (Japó) al desembre de 1998.

    Representacions humanes

    L'escena més suggestiva és formada pel conjunt de tres figures humanes, dues dones i un home central. Les dones serien caracteritzades per l'engrossiment de la part baixa, interpretada com una faldilla o els malucs, i adornaments al cap; l'home, pel seu fal·lus erecte. Alguns autors interpreten el conjunt com una dansa fàl·lica relacionada amb el ritu de fecunditat.
    Una altra figura humana, aïllada i sense trets identificadors, és interpretada, per la seva postura, com un recol·lector.

     Símbols

    Quatre cercles concèntrics incomplets que semblen en connexió amb uns altres quatre traços paral·lels, quasi verticals, inferiors, d'estil abstracte, són considerats com l'única mostra del conjunt de caràcter simbòlic, estretament relacionada amb representacions religioses solars.

    Quadrúpedes

    Els quadrúpedes són el grup més representat dins de la cova dels Vilars d'Os de Balaguer i palesen diferents estils i tècniques. Tot sovint, es fa fàcil d'identificar a quina espècie pertany cadascun dels animals representats. Dins del conjunt destaquen una cérvola i dos possibles cànids que determinats autors han interpretat com una escena de cacera, si bé la diferència d'estils sembla indicar que haurien estat pintats en moments diferents.