La ciutat de Lleida

 


Tot i els seus múltiples encants, Lleida és una ciutat desconeguda. Els visitants interessats en la història i l’art trobaran un reguitzell de construccions monumentals que evidencien la varietat de cultures que han deixat la seva empremta a la ciutat: des de restes romanes i medievals fins a construccions molt més actuals, com la Paeria, el Palau de la Diputació, diverses cases modernistes o el nou Auditori Municipal Enric Granados. Menció especial mereixen l'antiga catedral de la ciutat o Seu Vella, un destacadíssim edifici romanicogòtic que domina la ciutat des del turó homònim i el Castell Templer de Gardeny

A aquesta riquesa monumental cal afegir la profusió de parcs i espais naturals del municipi:el Parc de la Mitjana — àrea fluvial amb zones d’esbarjo —, el parc lineal del Segre, els romàntics Camps Elisis,... L’horta mateix, que envolta la ciutat, és una gran zona verda que invita a les passejades en bicicleta.

Els amants de la festa i la xerinola tampoc no quedaran decebuts d’aquesta ciutat: a l’animada vida diürna i nocturna cal afegir un calendari de festes sorprenents. És el cas de les Festes de Maig, de la representació dels Moros i Cristians, del singularíssim Aplec del Caragol, que aplega milers de lleidatans i forasters, o de les Festes de Tardor, de caire més cultural. No hem d’oblidar altres celebracions destacades, com el Carnestoltes, la Setmana Santa o la processó dels Fanalets de Sant Jaume.

No podem tancar aquest breu resum de l’oferta cultural sense referir-nos a la Ruta Monumental, als museus de la ciutat, com el Museu d'Art Jaume Morera o el Museu de Lleida, diocesà i comarcal. L'oferta musical, teatral i cinematogràfica de la ciutat també és remarcable: la Fira de Teatre de Titelles, el Palau de Congressos La Llotja, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida se celebra a l'abril i n’és un bon exemple.

Lleida, una ciutat humana que, per la seva grandària i tradició hospitalària, és també un centre de serveis.

Més informació: www.turismedelleida.com

 

La Paeria

Informació de contacte:

 

 

La Paeria

Turisme de Lleida - C/ Major 31, bis - Lleida
25007, Lleida
Web: www.turismedelleida.com
Email: infoturisme@paeria.es
973 70 03 19

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • L’any 1961 l’Ajuntament de Lleida procedí a l’adequació del soterrani de la Paeria i hi inicià les excavacions amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Es tractà dels primers treballs arqueològics fets a la ciutat. L’any 1981, l’aleshores Estudi General de Lleida, ara Universitat de Lleida, va reprendre les excavacions. L’última intervenció feta va ser l’any 1997 i va ser portada a terme per la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament, creada el 1992.

    Les restes arqueològiques documentades apareixen sota l’actual plaça de la Paeria i als soterranis de l’antic Palau dels Sanaüja i tenen una gran significació, ja que se situen al sud-oest de l’àrea fins ara coneguda de la ciutat romana.

    En època republicana la zona potser corresponia a un indret marginal de la ciutat, possiblement per la presència del riu i el fort pendent del turó en aquest indret. Durant el segle I aC es produí una constant aparició als estrats excavats de materials arrossegats des del vessant i de les aportacions sedimentàries del riu.

    En època d’August es construeix un edifici de planta rectangular que es perllonga per sota de la plaça de la Paeria. La part conservada correspon a la fonamentació. Va ser construïda amb grans blocs d’arenisca d'1,50 m de llarg per 50 cm d’ample. Aquesta construcció conserva fins a cinc filades assentades directament sobre el llit de graves de l’antic curs del riu. Per la tipologia dels paraments i l’excepcionalitat del lloc escollit, podem suposar que no es tracta d’una construcció ordinària sinó d’un gran edifici erigit probablement en relació amb el curs del riu, el mateix element que amb continus desbordaments n’hauria malmès l’estructura, impossibilitant potser l’acabament del projecte.

    Sobre les antigues estructures i una important aportació fluvial produïda al segle IV dC, es torna a edificar, i es manté almenys fins a mitjan segle V dC.