Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.
Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.
Informació facilitada pel:
