L'art rupestre de l'arc mediterrani (1998)

Unesco


Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.

Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.

 

Informació facilitada pel:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 

 

La Cova del Macià - Cogulló

Informació de contacte:

 

 

La Cova del Macià - Cogulló

Ajuntament Vilanova de Meià - Carrer de l''Església, 1
25735, Vilanova de Meià
Web: http://www.ccnoguera.cat/vilanovademeia/
Email: ajuntament@vilanovameia.cat
973 41 50 05

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Unesco

     

    Una de les manifestacions artístiques més conegudes dels pastors de l'Edat del Bronze són les pintures rupestres. Es localitzen a les parets de les coves poc profundes i són la continuació d'una llarga tradició neolítica amb pintures naturalistes que gradualment passen a ser més esquemàtiques i més abstractes. Al famós abric del Cogul es dóna tota aquesta evolució pictòrica. Prop de la Coma de Meià, entre Baldomar i Alòs de Balaguer, s'han localitzat pintures d'aquestes característiques d'una certa qualitat. Al municipi d'Artesa de Segre hi ha petites restes d'aquestes pintures, però atès el gran nombre de coves i de balmes que hi ha, és possible que se'n trobessin més després d'una acurada recerca.  La pintura rupestre esquemàtica que de moment coneixem es troba també a Cogulló, a l'indret conegut com la Cova del Macià, situat exactament sota el cim més prominent. Fou localitzada pels arqueòlegs de l'IEI J. R. González i J. I. Rodríguez i declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, segons dictamen (2.23.1998), amb altres 865 pintures rupestres espanyoles, de les quals 43 són a Tarragona i 16, a Lleida: Alfés, l'Albi (vall de la Coma i balma dels Punts), les Borges Blanques (Roques Guàrdies), el Cogul (roca dels Moros), la Granja d'Escarp (barranc de Sant Jaume i mina Federica), Peramola (roca dels Moros), Tremp (balma de les Ovelles), Alòs de Balaguer (les Aparets), Artesa de Segre (Antona), Camarasa (balma del Pantà i cova del Tabac) i Os de Balaguer (cova dels Vilars).La balma és de grans dimensions, uns 12 metres d'amplada per uns 8 metres d'alçada i uns 7 o 8 metres de profunditat. L'entrada és orientada cap al sud-est. La part posterior del sòl és llinasca, amb una inclinació d'uns 45º; hi ha dos forats a la pedra que servien per aguantar uns estaquirots del període en què havia estat utilitzada com a habitatge. La part del davant és de terra i s'hi poden veure les pedres de l'ensorrament d'un tros de la visera de la cova. La balma és tancada pel davant amb un mur de pedra seca, ja que en èpoques recents fou utilitzada com a corral per tancar-hi bestiar. 

     

    Les restes conservades de pintura són:

     

    a) Una figura que consta d'una ratlla vertical de 85 mm de llargada i 12 mm d'amplada de la qual surten per l'esquerra quatre ratlles més curtes i lleugerament inclinades d'uns 30 mm. El color de la pintura és d'un roig vinós fosc i és feta amb la tècnica de tines planes. La part superior no és completa, puix que la pedra calcària de la cova s'escrostona i cau amb facilitat. Per aquest motiu només queda aquest fragment de pintura, ja que la resta s'ha perdut. La figura es pot classificar com un pectiforme col·locat verticalment, és a dir, una esquematització d'un quadrúpede. La pintura és situada a 130 cm del terra i a uns 145 cm de la boca dreta de la cova.

    b) Sota aquesta figura queden tres petites taques del mateix color, la més gran de les quals fa 15 mm.

    c) Al fons de la balma, a mà esquerra, queda un altre fragment de pintura del mateix color, una línia horitzontal d'uns 66 mm de llargada. Ha estat rascat amb un objecte dur i també l'ha malmès l'escrostonament de la roca.Les pintures esquemàtiques que hem descrit situen cronològicament aquesta estació dins l'Edat del Bronze, possiblement contemporània de la cultura dels enterraments megalítics propers. De tota manera, una prospecció arqueològica de la cova permetria datar-la amb exactitud i conèixer-ne quelcom més.

    Font: El municipi de Vilanova de Meià. Autors: Ramon Bernaus Santacreu i Ferran Sánchez i Agustí.