L'art rupestre de l'arc mediterrani (1998)

Unesco


Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.

Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.

 

Informació facilitada pel:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 

 

El Conjunt d'Antona

Informació de contacte:

 

 

El Conjunt d'Antona

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Serveis Territorials de Lleida - Rambla d''Aragó, 8
25002, Lleida
Web: http://cultura.gencat.cat/
973279200

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Unesco

     

    Localitzat en el terme municipal d'Artesa de Segre, la Noguera. Antigament pertanyia al terme de Baldomar, poble situat a la dreta del riu Boix -poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre- i que constituí un municipi fins després del 1920.  Aquest conjunt va ser descobert l'any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies. Durant l'any 1986 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.El conjunt d'Antona presenta diverses balmes però únicament s'han identificat pintures en tres d'elles. La primera, situada en un nivell inferior, Antona I, i les dues restants a la dreta de l'anterior i a pocs metres per sobre. En total s'han individualitzat 34 figures que, per les seves característiques, fan que aquest jaciment s'integri perfectament en la sèrie de jaciments amb pintura esquemàtica.
     
    Antona I
    Les figures es localitzen a la paret esquerra, a uns 7 m de l'entrada, i es concentren pràcticament al llarg de 3 m de suport rocós. S'han individualitzat 16 figures, totes elles amb la mateixa coloració vermell-castany, que en algunes zones sembla més clara, encara que segurament es tracta de la mateixa pigmentació, que pot variar per efectes de la dissolució, de l'estat i de la coloració del suport o de la conservació de la zona on se situa. Aquestes figures corresponen a traços, anells, cercles, ramiformes, alteriformes i restes de pigment, que mostren diferències tècniques (traç simple i tinta plana).
     
    Antona II
    És una gran cavitat que conserva 3 figures que corresponen a barres. La tècnica utilitzada és de traç simple i els colors són el vermell-castany i el vermell.
     
    Antona III
    Es tracta d'una cavitat de grans dimensions immediatament contigua a l'anterior. La majoria de les figures es localitzen al fons de la balma, excepte dues que es troben en una petita cavitat a la dreta. S'han individualitzat 15 figures que corresponen a un pectiniforme, un ramiforme, indeterminats, quadrúpedes, un antropomorf, un ancoriforme i restes de pigment, totes elles de color vermell-castany, excepte l'ancoriforme que és de color vermell-carmí. La tècnica és de traç simple.