L'art rupestre de l'arc mediterrani (1998)

Unesco


Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.

Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.

 

Informació facilitada pel:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 

 

Abric del barranc de Sant Jaume

Informació de contacte:

 

 

Abric del barranc de Sant Jaume

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Serveis Territorials de Lleida - Rambla d''Aragó, 8
25002, Lleida
Web: http://cultura.gencat.cat/
973279200

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Unesco


    Situat al marge dret del barranc de Sant Jaume, prop de l'ermita de Sant Jaume, en una zona erma, avui molt alterada per la construcció de pistes (la Granja d’Escarp-el Segrià). 
    Les pintures es localitzen en una zona plana de la paret, formada per estrats de roca calcària molt alterada i esquerdada. A una alçada aproximada d'1,60 m de la base de l'abric i orientades al S, les figures es disposen en sentit horitzontal, l'una al costat de l'altra, i en principi sembla haver-hi una certa agrupació de cada dos motius. El fris és dividit per una profunda esquerda de la roca.

    Les 8 figures individualitzades corresponen a 5 bitriangulars, un bitriangular incís, un gravat radial i un motiu indeterminat, d'estil esquemàtic. La tècnica utilitzada és de traç simple, excepte en el cas del bitriangular incís i el gravat radial, en què la tècnica és d'incisió. Els colors són vermell, vermell castany i castany-vermellós.

    L'existència de bitriangulars verticals és relativament nombrosa en l'art rupestre esquemàtic; no succeeix el mateix amb els bitriangulars horitzontals, que són pràcticament inexistents. Resulta, doncs, un motiu innovador, la qual cosa obliga a la prudència quant a la cronologia. La seva semblança amb certes lletres de l'alfabet ibèric també comporta una observació que cal tenir en compte. Pel que fa al motiu indeterminat –en forma de trident invertit–, és realment un motiu poc definitori i es troba a nombrosos abrics sense que sigui possible assignar-li una cronologia concreta.