L'art rupestre de l'arc mediterrani (1998)

Unesco


Aquests llocs d'art rupestre de la fi de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d'una categoria excepcional que descriu el mode de vida, en una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i per la seva temàtica. El conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l'arc mediterrani de l'Espanya oriental és el grup més gran de llocs d'art rupestre que es poden trobar a tot Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l'home en un període essencial de l'evolució cultural humana.

Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d'una de les primeres manifestacions artístiques de l'home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l'embrió de posteriors manifestacions plàstiques. La distinció ha estat atorgada a vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul, una de les peces més ben conservades de la pintura rupestre, i exemplificadora de l'art que es va desenvolupar durant el paleolític en aquest territori. També s'hi han inclòs la Cova de Cogulló, a Vilanova de Meià; la dels Vilasos, a Os de Balaguer, i les de la vall de la Coma i la Balma dels Punts, totes dues a l'Albi. Com a elements de característiques singulars s'hi consideren també la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d'Escarp, trobats com a conseqüència de prospeccions minaires. A aquests jaciments s'hi afegeixen l'abric de la vall d'Ingla, a Bellver de Cerdanya; les Roques Guàrdies, a les Borges Blanques; les Aparets, a Alòs de Balaguer; la cova d'Antona, a Artesa de Segre; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac, a Camarasa; la Balma de les Ovelles, a Tremp, i les pintures rupestres d'Alfés. Tots aquests jaciments són el primer patrimoni cultural de rang mundial que han aconseguit les comarques de Lleida.

 

Informació facilitada pel:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
 

 

La Cova dels Moros del Cogul

Informació de contacte:

 

 

La Cova dels Moros del Cogul

Oficina d''Informació i Difusió Museu d''Arqueologia de Catalunya - Passeig de Santa Madrona, 39
08038, Barcelona
Web: www.mac.cat
Email: difusiomac.cultura@gencat.cat
934246577 - 934232149

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook
Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

 

 

 



  • Unesco


    La Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues) és un jaciment clau per a  l'estudi de l'art rupestre. Considerat un dels més importants i coneguts de la península Ibèrica, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

    Es tracta d'una cavitat d'uns 10 metres d'amplària, 3 de fondària i 4 d'alçària que devia oferir unes condicions especials, ja que va ser utilitzada per l'home durant uns 5.000 anys, des de l'any 7000 fins al 100 aC aproximadament. Com a testimoni d'aquesta utilització, avui dia hi són visibles, a més de les pintures, uns gravats que ocupen la part central de la cavitat.

    Les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme al jaciment permeten afirmar també que l'indret va ser utilitzat exclusivament com a lloc de culte, ja que per les restes materials descobertes no sembla que hagi tingut una ocupació continuada per part de cap dels grups que el van fer servir. Cal dir que la Roca dels Moros s'emmarca en una zona que ha estat habitada per l'home gairebé de manera contínua des del paleolític, i per tant, que arqueològicament és molt rica.

    La població dels voltants, que ja coneixia les pintures, creia que devien tenir una certa antiguitat i les atribuïa a les antigues poblacions musulmanes. És per això que tradicionalment el lloc ha rebut el nom de la Roca dels Moros. Però va ser al començament del segle passat quan les pintures van ser conegudes pels investigadors, que van venir de tot Europa per estudiar-les. El jaciment de la Roca dels Moros del Cogul va ser reconegut pels estudiosos com un dels conjunts pictòrics parietals més importants de la península. I no solament això, sinó que aviat va esdevenir el motor que va estimular l'estudi i la investigació de les manifestacions rupestres al nostre país.

    El conjunt pictòric és format per 42 figures pintades, a més de 260 elements gravats sobre la roca. Hi destaca sobretot una escena constituïda per unes figures humanes femenines que n'envolten una de masculina, identificable pel seu sexe.

    Els primers grups que van utilitzar la Roca dels Moros van ser els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que hi van deixar les pintures que pertanyen a l'anomenat art llevantí. Amb aquest fet, la cavitat es veu inclosa dins d'una manifestació pictòrica que es troba exclusivament a la conca mediterrània de la península Ibèrica i del sud de França, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i animals.

    Més tard, durant el V i II mil·lenni aC, van ser els grups neolítics els que hi van dibuixar part de les seves creences en representacions estilísticament molt diferents, que podem incloure en el grup de l'art esquemàtic. Entre aquestes pintures prehistòriques també hi ha unes inscripcions posteriors d'època ibèrica i romana, encara que moltes són il·legibles.

    Les excavacions arqueològiques que s'han fet a la Roca dels Moros han permès confirmar la cronologia que proporcionaven les pintures. S'hi van trobar instruments del final del paleolític i del neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d'època romana.